Què qui com… de Juliane Heinemann

Tenim una convidada ben especial aquest dimecres, dia en què emetrem el programa 293 de Moure Soroll (i el 300 que no arriba mai…). Ens visita la Juliane Heinemann, d’arrels alemanyes però catalana d’adopció a qui una beca Erasmus (sí, allò que ara han deixat sota mínims, us recordeu d’aquells temps? Ai…) va portar a Barcelona a estudiar música i des de llavors ja no ha tornat a marxar si no ha sigut per voltar pel món amb la seva música o amb la de qualsevol altre, però sempre fent allò que fa tan bé: cantar, tocar i embadalir tothom als seus concerts. Aquí van quatre dades perquè us ubiqueu i feu ganes abans de la propera edició del programa:

Què?

La Juliane acaba de treure el seu darrer treball al mercat, autoeditat i titulat True Gods, gairebé un desafiament per tothom que cregui que els deus estan tots inventats o que només n’hi ha un al cel. En total són onze cançons pop, a vegades més ballaringues, com ara Crazy Eyes (un favorit al programa) i d’altres més melòdiques, intimistes i tendres (com ara What a Rainy Day). El que no es pot negar és que es un disc pop, hereu d’alguns tocs de jazz del seu primer treball, Aren’t You Glad to Be Here?, del qual en tenim notícies des del 2009. La de Heinemann és una veu amb personalitat, propera i versemblant, i la seva execució musical és conscient i plena de tècnica. Tot això ho fiqueu en onze pistes de pop i surt un disc que sembla increïble que cap discogràfica hagi decidit portar a terme. Tot i que qui sap si no és millor així.

So, Kamagra is no less important than the https://unica-web.com/archive/2006/skoludova.pdf sildenafil in canada virtual world. In simple words, it means that you cannot get a hard-on for a longer time it is known viagra cialis as erectile dysfunction. And the men community cialis no prescription always thought that women are thankfully free from the problem. There should be no requirements attached to this https://unica-web.com/films2007.xls buy generic viagra offer. Qui?

Com us deiem abans, Julianne Heinemann va néixer a Alemanya, va venir a estudiar música a Barcelona i ja se sap que passa quan tens massa coses a dir, moltes d’elles dignes de escoltar-se, una guitarra a prop i una veu ben polida. Deixant de banda la seva pròpia producció musical, la Julianne ha girat amb Delafé y las Flores Azules gairebé per tot arreu de l’Estat i ara per ara és el darrer fitxatge com a vocalista i guitarrista del mallorquí (i anglès) Steven Munar i la seva ‘banda miraculosa’, que va treure el seu darrer disc al mercat el 2011 amb La Produktiva i encara volta amb salut.

Com?

Heinemann ha anat poc a poc – durant tot aquest lapse de dos anys en què ha produit True Gods – deixant enrera el so més proper al jazz del seu primer LP i ha acabat amb un disc a les mans més proper al pop gairebé sense adonar-se. Tot i que el disc està signat amb el seu nom (és ella qui escriu i fa les composicions de les cançons) no està tota sola a sobre de l’escenari. Un dels seus darrers concerts, al gracienc Heliogàbal, va ser la prova de foc de tota una formació musical que l’acompanya: Marko Lohikari al baix, 
Oriol Roca a la batería i el Jordi Matas i la Juliane mateixa amb tot el que calgui. Sorprenent i amb futur.

(La fotografia destacada és de Samuel Navarrete)