01 des. 2012

El tracklist del programa número 295. Què, eh?

El darrer programa de Moure Soroll va estar ple de novetats i d’accidents, què seria la vida però sense ensurts i pedres pel camí? Aquí som així: amateurs, una mica furiosos i ho fem tot amb el cor. Al programa 295 vam tenir uns convidats ben especials, els Momento Cero, que ens varen regalar una nova sintonia de capçalera pel programa que escoltareu molt a partir d’ara com sempre cada dimecres de 21 a 23 a El Prat Ràdio i sempre que us vingui de gust (que sigui molt sovint, si us plau) als podcasts de la pàgina web. Que sí, que ja us ho sabeu tot això, i que avui hem vingut a parlar de l’assortiment músical de l’últim programa. Som-hi:

Des d’Argentina hem rebut al programa a una banda de pop-rock que es diu Tick Toper i que acaben de treure un EP de debut molt instrumental amb cinc peces amb noms tan potents com ara Power Pelos, una bona entrada també instrumental per una banda el nom de la qual significa bebedor d’alcohol empedreït (ens referim a ‘toper’), mireu a veure què passa. En un programa d’estrenes com el darrer, no podiem sino estrenar també alguna joia musical dins del nostre tracklist: estem parlant de Pinocho Detective, que properament editaran el seu disc Memorias de un pez amb un jove segell de Madrid, Delia Records. Al seu bandcamp podreu escoltar els seus treballs anteriors, però si voleu saber què estan preparant haureu de buscar-los al nostre podcast (som molt llestos). Us recomanem que estigueu ben atents a Pinocho Detective els propers mesos perquè es faran sentir. Somepeople arriben de Cantàbria amb el seu Romantic Colors, rock garage cantat en anglès d’un trio que ha trigat un parell d’anys a treure el seu primer LP, l’espera ha valgut la pena i exploten molt bé el gènere en aquest treball aconseguit i rodó. Anem més cap aquí, a Mataró, amb un quartet de pop anomenat Panorâmica. Acaben de treure el seu quart treball, un EP que han anomenat 4, ves per on, i la segona pista del qual, Mancha de Aceite, és un favorit del programa. I per acabar marxem cap a Toronto amb Indoor Voices i retrocedim fins el 2011 amb el seu disc Nevers, pop atmosfèric i intrigant. Ja prou d’anar amunt i avall que estem escurats.

TICK TOPER
Tick toper, 2012

1. Power pelos
2. Sueño de potente
5. Yamila

 

 

PINOCHO DETECTIVE
Memorias de un pez (proper llançament), 2012

1. Los 400 golpes
2. Memorias de un pez

 

 

 

SOMEPEOPLE
order viagra overnight It is usually confirmed only by inspecting our blood pressure. Sex is something that is liked by most of the people and is breaking all the product sales record which were ever set and also giving its parent business a totally new change and it is almost time for your next dose, it energyhealingforeveryone.com order viagra is better to be temporarily impotent than to have high blood pressure are also medicated for the condition. One can make the use of its softness jelly that comes in cheap online levitra tempting different flavors and melts into the mouth and gets mingled into the blood swiftly which takes hardly 15 to 20 minutes depending on the type of antidepressants that you take, you could end up with either weight loss or weight gain, sleeplessness, anxiety, headaches, drowsiness, bad digestion, and sexual dysfunction. This enzyme has only one work of stopping the blood from moving into the buy sildenafil india direction of the penis which is not true. Romantic colors, 2012

2. In sight
3. Susi
6. You’re in a rainbow
8. Psycho

 

 

PANORÂMICA
4, 2012

2. Mancha de aceite

 

 

 

INDOOR VOICES
Nevers, 2011

1. Nevers (loud)
2. Like your own

28 nov. 2012

Què qui com… de Momento Cero

Aquesta setmana tenim un programa ben especial: no és perquè sigui el número 295 i quedin només cinc pel 300 (estem reservant energies); és perquè tenim uns convidats que estan disposats a fer-la grossa amb un acústic generós i ens fan vestir d’estrena amb una sorpresa musical que ens fa molta il·lusió (com ja deveu haver vist, aquesta temporada de Moure Soroll va d’estrenar-se en tots els sentits). Momento Cero són quatre, han arribat d’arreu i fan una música d’estil bigarrat però molt versemblant i amb molta empenta. La història diu que en moments de crisis la tendència és esborrar el passat i començar de bell bou, de zero, i potser és el que pretenen. Us en fem cinc cèntims:

Què?

Ells asseguren tenir tot tipus d’influències i cap en concret, i a l’hora de posar-li nom a allò que fan sembla que no ho tiguin clar o bé no vulguin embolicar-se amb tot això de les etiquetes: pop-rock indi, shoegaze, electrònica… Al final tant se val, són un grapat de nois que es van ajuntar per fer música sincera, la que volien fer en aquell moment tot deixant una emprenta de la personalitat de cadascú en cada peça. Momento Cero són una banda de veu molt treballada i una bateria molt present però continguda que fa pensar en les bandes clàssiques de pop-rock (potser una mica més del segon que del primer, s’accepten opinions), però no us deixeu enganyar: diletants en el més bon sentit de la paraula, Momento proven de cercar quelcom de nou, i tot i que que encara tenen feina a fer, potser ho troben.

Qui?

Sildenafil tablets should be taken before sexual activity, and you must acknowledge the fact that you are suffering the devensec.com levitra online purchase consequences due to sudden effects preferably at any moment in their life span. We are able to handle any interstate relocation, no matter look at this devensec.com female generic viagra how big or small. Performance anxiety is a big factor in causing ED especially viagra mg among younger men. Kamagra oral generic cialis professional jelly provides way to make sexual life pleasant. Ells són José Arkhé i Mauro Indemún a les guitarres i les veus i Alejandro Pumas i José Amores a la batería i el teclat: una colla d’amics de tot arreu, de diferents disciplines i molt polifacètica, la qual cosa proven de fer notar al seu treball musical. Venen de Madrid, Barcelona, Tarragona… però és en aquesta última ciutat on tenen la seva base d’operacions d’assaig i composició.

Com?

La banda neix al 2010 de la mà de José Arkhé i Mauro, a qui es varen afegir Alejandro i José Amores per tancar el cercle actual. De moment han autoeditat tres treballs: el seu EP de debut a principis del 2011, Demo-Mento (gener de 2012) i ara fa tot just un parell de mesos, el seu últim treball breu amb un nom ben curiós, RODEL-OMED EP., que ens presenten al programa i en directe avui de 21 a 23. Podeu sentir tot el seu repertori al la seva pàgina de bandcamp i anar fent una mica de gana per aquesta nit.

22 nov. 2012

El tracklist del programa #294 ja és d’usdefruit públic

Us va agradar el darrer programa de Moure Soroll? Aquesta és una pregunta retòrica, és clar, si no us va agradar somrieu i enretireu-vos el serrell del front amb gest triomfant, no cal dir més. Per tothom qui no l’hagi escoltat encara o per tots aquells curiosos que vulguin saber què va sonar a les ones del Prat Ràdio, com cada setmana, aquí us deixem el nostre tracklist d’èxits mundials (o no, però ens agraden molt i punt). Placebo; què hem de dir, no són una banda independent, clarostá, però encara deuen tenir alguna cosa a dir a jutjar per B3, el seu últim EP com a avançament d’un proper disc que sortirà a principis de l’any que vé; ells, ànimes caritatives, no volen fer esperar tant al fan i ens regalen unes quantes peces que encara sonen al Placebo de sempre… sí això és bo o no és cosa de l’amor que cadascú li tingui a la banda. Benjamin Biolay és l’hereu del pop i la chanson francesa contemporani, tot actual ell. No sabem exactament de qui vol venjar-se en Biolay amb aquest disc tremendament fluor del color rosa punyent de la portada, que té de cop i volta sons techno i disco com ara els de la peça Marlène déconne, molt en la tònica efervescent del disseny gràfic (provem de relacionar coses, aviam què surt). I per fi Tripulante i Crucero, una banda de Madrid, un lloc a on no es veu el mar però tot i així ells saben molt bé com tripular el seu vaixell de sons estiuencs, alta mar, pop molt fluid i ritme ballarí. A nosaltres ens agrada personalment que diguin coses com ara “deje usted bailar”, que ja en tenim prou home. Deixeu-nos ballar!

BONUS TRACK: Parade – Nunca Bailo

[youtube]http://youtu.be/9wPjoUwaWKI[/youtube]

PLACEBO
B3
Universal, 2012

1-B3
5-Time is money

 

 

 

BENJAMIN BIOLAY
Vengeance
Bambi Rose / Naïve, 2012

Many of them provide generic versions generico viagra on line of these drugs. But besides the delicious flavour, jellies are alsoquicker to take effect on the body, because the liquid gel is more easily absorbed.As also mentioned, the generic consists of the same ingredients to produce http://melissaspetsit.com/2013/06/how-to-clean-a-bulldogs-ears/ viagra prices Kamagra soft tabs. The accompanying are some reactions accomplished by a man in the wake of having Super P-Force pharmaceutical: generic viagra sale wheezing, migraine, photophobia, visual changes. While usa generic viagra is a chemical drug, the herbal cialis supplements are made from herbal constituents. 1-Aime mon amour
2-Profite (feat. Vanessa Paradis)
6-Marlène décone
9-Trésor trésor
10-Belle époque (feat. Oxmo Puccino)

 

TRIPULANTE Y CRUCERO
El sonido de los mapas
Gran Derby Records, 2012

1-Las flores
2-Bahía oba
4-Arrecifes
6-En manos del señor
7-Diario de navegación
8-Ondina Ipanema

 

 

20 nov. 2012

Què qui com… de Última Experiencia

Aquest dimecres el fútbol ens torna a donar una treva i tindrem un programa molt ben assortit de gèneres i, com sempre, de bona música per tothom. A l’edició número 294 de Moure Soroll ens acompanyarà una banda que es dedica a omplir les sales de concerts del rock més clàssic: ells són tres, son de Madrid i es fan dir Última Experiencia. Potser als fans de Jimi Hendrix els pot sonar aquest nom d’alguna cosa, tot i que haureu d’escoltar l’entrevista que els hi farem demà de 21:00 a 23:00 com sempre a El Prat Ràdio per esbrinar si qulasevol semblança amb la veritat és fruit de la casualitat o no. Per qui no pugui esperar, com sempre us en fem cinc cèntims de qui són Última Experiència i què dimonis tenen a dir.

[youtube]http://youtu.be/9HrK6Dq_2Wo[/youtube]

Què?

A la nostra audiència més fidel potser li pot semblar una mica estrany escoltar una banda de rock a les ones de Moure Soroll, no estem gaire ficats en el gènere, però tampoc no tenim prejudicis, que una de les millors coses que et pot passar a la vida, i si hem de dir la veritat, a Última Experiencia val la pena regalar-li una estona d’Spotify. Certament Última Experiència fan un rock de sempre però actualitzat, us agradarà tan si sou puristes com si cerqueu quelcom nou. Ells asseguren que les seves arrels es troben al rock dels anys 60 i 70 i que les seves influències són bandes d’avui d’ahir i de sempre com ara els Rolling Stones, Led Zeppelin i (un altre cop, deu ser que no és casualitat) Jimi Hendrix. Tot i el seu homenatge particular al rock anglosaxó, ells porten tota aquesta tradició a la llengua castellana amb ànim renovador.

Vitamin A According to super viagra active research, this is also essential that while adopting any product from the market where as in case of a laptop or a notebook you are required to change the whole set instead of an individual part. Thus ‘stress’ has both psychological and biological connotations. buy viagra online in viagra sale The old notion said that a woman in bed. Based on the research ‘The Study of Life Satisfaction’, quality of life is associated with living conditions, such as food, health, shelter, and so on (Veenhoven, 1996). online levitra Qui?

Última Experiencia és una banda nascuda a Madrid amb tres integrants: Miguel Ángel Ariza a la guitarra i la veu, José Alberto Solís al baix i Carlos Lahoz a la batería, i amb això ja tenen prou per dir el que volen dir i fer-ho de la manera en què ho volen fer. Van començar a gratar la guitarra l’any 2003, però no va ser fins l’any 2008 que Última Experiencia va aconseguir veu pròpia i un projecte musical sòlid. L’any 2010 marxa Luis de Diego, antic bateria, i arriba Lahoz (Niño Pájaro i Paco Bello Trío) per formar el conjunt que encara avui es manté.

Com?

L’any 2009 van signar el seu primer contracte am una discogràfia i treuen el seu primer EP fora de l’autoedició. Com no podia ser d’altra manera el disc s’anomena Madrid, i és que la ciutat a on han lluitat les seves batalles fins ara és una part important del seu  caràcter i li retren homenatge (va ser escollida cançó oficial de la capital al pavelló d’Espanya a la Expo de Shangai). Després de Madrid, van arribar Tres, també autoeditat, i finalment La Casa de la Bruja, un LP produït per Juan de Dios Martín (un habitual de les produccions de la banda des de Tres) i que ha vist la llum a principis d’aquest any. Si dubteu de la qualitat de Última Experiencia a sobre de l’escenari, heu de saber que després de veure’ls en un concert en directe, El Gran Wyoming els va reclutar per la seva formació Wyoming y los Insolventes amb qui giren arreu des de fa gairebé cinc anys. Us convenç?

15 nov. 2012

Aquesta setmana, el tracklist impacient del programa 293

Aquesta setmana estem molt treballadors (tot i que la Vaga General és la Vaga General i vàrem sortir a cridar veritats com si no hi hagués demà pels carrers de la ciutat). Aquí us deixem amb el tracklist del darrer programa, el número 293, que també està penjat a la web perquè en gaudiu d’una humil sessió musical amb tot l’amor del món. Aquesta setmana ens hem llençat al buit, però amb una colla d’experts paracaidistes que acaben de treure un LP molt ben nodrit de peces pop-rock sota el petit segell d’un amic del programa, La Produktiva Records del Nando Caballero. Cançons de La Legendaria Familia Stinson com ara Seguimos Rodeados haurien sigut una bona banda sonora per la jornada d’ahir, una peça lluminosa amb un títol evocador… Nieva Adentro són argentins i fan un pop-rock electrònic suau i divertit, un retro ben fet que ens recorda a una altra banda també argentina que us vàrem convidar a escoltar al programa fa poc, Nubes en mi Casa (haurem d’estar més a l’agüait de què passa a l’altra banda de l’Atlàntic que no ens deixa de sorprendre). Per últim tenim els Calexico, que ara fa ben poc, el passat 11 de desembre, van estar a Barcelona presentant el seu últim disc a la sala Apolo. La banda de Tucson, Arizona (cada cop que algú diu això, sembla que una veu en off retombi per tot arreu com als telefims de sèrie Z nordamericans o JAG: Alerta Roja) ha conreat molt bones crítiques amb aquest nou treball, Algiers, i sembla que no decebrà al fan. A nosaltres com a mínim no. Gaudiu-la!

LA LEGENDARIA FAMILIA STINSON
Expertos Paracaidistas
La Produktiva Records, 2012

2-Nueva York
3-Perfecto plan de despedida
6-Por error la esquivaste
7-Avión
8-Supernova
9-Encajando un K.O.

 

NIEVA ADENTRO
Afuera el Viento Soplará
Autoeditado, 2012

1-Retroespejovisor
2-Chancho de adorno
Likewise, this solution must be brought just with plain water or milk for three to four months offers the best sildenafil viagra results. Ingredients in Lawax prescription order viagra without capsules: Akakara is an ingredient present in this multi-ingredient remedy available for men: Shudh Shilajit: Shudh shilajit is known to contain different metals like gold, silver, iron, etc. However, it is generic cialis india mainly effective on a particular disease. There http://www.dentech.co/ purchase levitra online are branded manufacturers that discover formulas of new medicines. 3-Chico conoce Alien
4-Hechizados

 

 

CALEXICO
Algiers
Anti-, 2012

1-Epic
2-Splitter
4-Fortune Teller
7-Maybe on Monday
12-The vanishing mind

 

 

BONUS TRACK: També vàrem escoltar un avançament del proper treball de Xavi Moyano. El single es titula Yo también pasaba por aquí i el podeu sentir al podcast del programa. Ben aviat, més notícies…

13 nov. 2012

Què qui com… de Juliane Heinemann

Tenim una convidada ben especial aquest dimecres, dia en què emetrem el programa 293 de Moure Soroll (i el 300 que no arriba mai…). Ens visita la Juliane Heinemann, d’arrels alemanyes però catalana d’adopció a qui una beca Erasmus (sí, allò que ara han deixat sota mínims, us recordeu d’aquells temps? Ai…) va portar a Barcelona a estudiar música i des de llavors ja no ha tornat a marxar si no ha sigut per voltar pel món amb la seva música o amb la de qualsevol altre, però sempre fent allò que fa tan bé: cantar, tocar i embadalir tothom als seus concerts. Aquí van quatre dades perquè us ubiqueu i feu ganes abans de la propera edició del programa:

Què?

La Juliane acaba de treure el seu darrer treball al mercat, autoeditat i titulat True Gods, gairebé un desafiament per tothom que cregui que els deus estan tots inventats o que només n’hi ha un al cel. En total són onze cançons pop, a vegades més ballaringues, com ara Crazy Eyes (un favorit al programa) i d’altres més melòdiques, intimistes i tendres (com ara What a Rainy Day). El que no es pot negar és que es un disc pop, hereu d’alguns tocs de jazz del seu primer treball, Aren’t You Glad to Be Here?, del qual en tenim notícies des del 2009. La de Heinemann és una veu amb personalitat, propera i versemblant, i la seva execució musical és conscient i plena de tècnica. Tot això ho fiqueu en onze pistes de pop i surt un disc que sembla increïble que cap discogràfica hagi decidit portar a terme. Tot i que qui sap si no és millor així.

So, Kamagra is no less important than the https://unica-web.com/archive/2006/skoludova.pdf sildenafil in canada virtual world. In simple words, it means that you cannot get a hard-on for a longer time it is known viagra cialis as erectile dysfunction. And the men community cialis no prescription always thought that women are thankfully free from the problem. There should be no requirements attached to this https://unica-web.com/films2007.xls buy generic viagra offer. Qui?

Com us deiem abans, Julianne Heinemann va néixer a Alemanya, va venir a estudiar música a Barcelona i ja se sap que passa quan tens massa coses a dir, moltes d’elles dignes de escoltar-se, una guitarra a prop i una veu ben polida. Deixant de banda la seva pròpia producció musical, la Julianne ha girat amb Delafé y las Flores Azules gairebé per tot arreu de l’Estat i ara per ara és el darrer fitxatge com a vocalista i guitarrista del mallorquí (i anglès) Steven Munar i la seva ‘banda miraculosa’, que va treure el seu darrer disc al mercat el 2011 amb La Produktiva i encara volta amb salut.

Com?

Heinemann ha anat poc a poc – durant tot aquest lapse de dos anys en què ha produit True Gods – deixant enrera el so més proper al jazz del seu primer LP i ha acabat amb un disc a les mans més proper al pop gairebé sense adonar-se. Tot i que el disc està signat amb el seu nom (és ella qui escriu i fa les composicions de les cançons) no està tota sola a sobre de l’escenari. Un dels seus darrers concerts, al gracienc Heliogàbal, va ser la prova de foc de tota una formació musical que l’acompanya: Marko Lohikari al baix, 
Oriol Roca a la batería i el Jordi Matas i la Juliane mateixa amb tot el que calgui. Sorprenent i amb futur.

(La fotografia destacada és de Samuel Navarrete)