Segon tema del grup Lua Gramer que avança al nou disc que encara no té data de publicació. Ressona el ressò mitològic del foc, la vida que neix després que tot hagi estat destruït, el vers de Neil Young que ens transporta a l’inici de tot, als anys cinquanta, a l’esperit del rock’n’roll, a la bellesa del simple, a l’electricitat convertida en refugi, als concordes desbocats del final de la cançó, a la línia de baix sincopada, als cors i sintetitzadors que matisen les estrofes i a la veritat última de la tornada: cremaràs (fa temps que ho sé), cremaràs (fa temps que ho sé).

Escolta’l aquí presentat per la Susana, cantant de la banda: