MS 385 24/02/15

Entrevista a MIQUEL VILELLA 24/02/2015

Miquel Vilella, que fins ara ha publicat treballs sota el nom de The Mighty Fools, és un músic que va aparèixer del no-res completament madur. El seu àlbum de debut, “You’re So Good To Me” (Homesick, 2012) va rebre critiques elogioses de la premsa especialitzada i va donar a conèixer un músic àgil, expert arranjador de veus i un col•leccionista devot de sons no identificables en un panorama musical erm. El seu treball ha estat sempre estrany, però accessible; detallista però mai ornamental; personal, però despullat de tot narcisisme. Presenta ara el seu darrer treball “Després del Món – Farewell, Dear Towermen”, el primer publicat a la seva nova discogràfica, Discmedi. La seva intensitat és reveladora. Cap dels discs que s’acumulen a la taula de la redacció sona com aquest. Cap d’ells mostra una explosió de vivacitat, contundència, carn i sang com els d’aquest disc. Un treball inaudit i descregut amb dos salms i un parell de puntades de peu. Diem disc, i potser hauríem de parlar en plural. El seu nou treball porta dos títols per que es publica a l'hora en dues versions diferents unides per un llom de cartró. Una en català i l'altre en anglès. No són traduccions, són adaptacions. La música és la mateixa. L'ordre és el mateix. Penseu en un poemari amb la traducció a ma esquerra i l’original a ma dreta. Tan sols que aquí no hi ha original ni còpia És, simplement, un disc que té dos caps. La música s'ha fet íntegrament a casa, s'ha tocat, arranjat, mesclat i masteritzat, s'ha remenat, s'ha rebregat, s'ha marejat... tot al petit pis del Miquel a Reus davant l’absis de la Prioral del segle XVI. Les cançons s’han escrit a Brooklyn, a un altre pis petit, del barri de Williamsburg, durant un estiu de calor enganxifosa a la ciutat de Nova York. El Miquel hi havia anat amb la intenció de treballar en el manuscrit d’una novel•la, però no va poder evitar començar a escriure cançons i va acabar fent un disco Aquesta mena de treballs en anglès es coneixen com a ‘growers’. És un recull de cançons que no es desvetllen del tot fins que no les has escoltades varies vegades. En un temps en el que la immediatesa ho és tot i en el que la nostra capacitat per estar atents és tan baixa, aquest disc demana molt. El riff de “Després del Món” serveix per entrar-hi amb una contundència inusual. “Des del far” n’és el primer single, i possiblement també el ganxo que permet tornar al disc un cop i un altre i superar-ne la duresa per arribar als punts àlgids del treball: “Eco”, “Puig d’en Cama”, “Pa Blanc” i la majestuosa “Somni al Port”. Em pregunten a qui parla aquest disc i m’aventuro a respondre: m’imagino que parlarà als que som d’aquí, però tenim el cor dividit entre el que ens expulsa i el que ens reté. M’imagino que aquest disc es dirigirà a aquesta gent que tenim la maleta sota al llit, per si de cas hem de fer-la servir. El John Steinbeck, que era un gran viatger que sempre tornava a casa, deia que quan tens un peu a cada lloc, tens el cap surant damunt de l'aigua, al bell mig de l'Oceà Atlàntic. Aquest disc parla a tots els que tenim el cap per damunt del mar.