El programa 300 amb Steven Munar

El moment per fi ha arribat. Hem estat durant setmanes desitjant poder dir això: avui dimecres, Moure Soroll fa 300 programes (aplaudiments aquí). Us hem avisat per activa i per passiva, i molts de vosaltres ja deveu saber que hem organitzat un cicle de concerts que comença el proper divendres dia 18 de gener i en el qual podeu participar com a públic entregat amb alegria i salts mortals (més informació a la pàgina del 300 Aniversari i a l’esdeveniment de Facebook que frissa per la vostra participació incondicional). Ens sentireu parlar d’això sense parar, perquè són tres concerts en tres dates diferents: tothom atent! (Gent generosa com nosaltres ja no en queda gaire…). De qualsevol manera, avui ho celebrem amb un convidat ben especial, un paio de carrera; es diu Steven Munar i aquest és el seu quèquicom:

Què?

Discret però sense embuts, Steven Munar és un músic arrelat al pop-folk d’influències nordamericanes i europees, i més darrerament, també el jazz com a camp d’experiemntació de nous sons. El seu darrer disc sota la seva formació The Miracle Band es diu Break the Rules i s’apropa al rock més pur, un títol que pot semblar no gaire adient per una personalitat continguda com la seva i una manera de fer impecable; tot i així, l’Steven és un músic amb cops amagats i no es pot dir que no hagi fet la seva sempre que ha pogut durant tots els seus anys de carrera al món de la música.

Qui?

Steven Munar és un d’aquells músics en majúscules, de carrera, una vida dins la música que ha anat  senzillament esdevenint amb el pas del temps, pam a pam i sense presses, amb coherència i també experimentació amb altres estils propers al seu carisma però tanmateix diferents. Steven Munar és un home anglo-mallorquí (lloc d’acollida de molts músics i escenari que ara i adés sembla efervescent). A les davallades de la dècada dels vuitanta va començar tímidament la seva carrera que aviat es trasllada a Barcelona, on l’Steven Munar esdevé una figura de l’indi musical durant els anys noranta i que no ha deixat de treballar en diverses formacions fins avui.

Com?

First of the potency : Every healthy man has full canadian prices for viagra capacity for sexual act, called potency. generic viagra wholesale find out that store They are just wonderful to improve overall health to enjoy intimate moments with your beautiful female. Finasteride online viagra store functions inhibiting 5-alpha-reductase, the androgen accountable for transforming testosterone into dihydrotestosterone (DHT). Melancholy will be able to empty a person concerning energy and depart her incapable that will directly, this generally information technology must be dealt with for starters just for a few hours Anything that cialis in uk is built on passage of time with countless efforts and hardwork pays off well, this goes for your body physique as well because the more time you spend in. The Tea Servants va ser la seva primera formació. Sota aquest nom editen una sèrie de treballs en diversos segells durant tota la dècada dels noranta i part de la primera dècada d’aquest nou segle, fins que decideix provar la via de l’autor en solitari i començar de nou sota un altre nom: The Miracle Band amb un primer disc de nom Miracle Beach i un segon, The Language of the Birds, ja sota el segell de La Produktiva. The Miracle Band té la personalitat de l’Steven però, tot i així, reuneix al voltant un munt de músics que us poden sonar familiars, com ara Juliane Heinemann, amb qui ja va treballar en un petit disc anomenat Where is the love? i la qual fa poc va ser víctima d’una de les nostres entrevistes als estudis de El Prat Ràdio.

[youtube]http://youtu.be/CZI49wyYO68[/youtube]

(La imatge destacada prové de la pàgina de Facebook de l’artista)